Lliges?

Els xiquets d’avui dia (però no sols els xiquets, sinó també els joves i, fins i tot, els adults) no lligen. Si no estan avesats a exercitar la ment per a imaginar (que no ho estan gens, encara que, afortunadament, sempre hi ha excepcions), la lectura els resultarà pedant i avorrida i difícilment podran descodificar de manera satisfactòria el missatge que s’entreveu a les pàgines de qualsevol obra literària. I si no són capaços de copsar el missatge, l’essència del discurs –l’argument o la trama, en el cas d’una novel•la–, no podran, ni de bon tros, parar atenció als elements estilístics ni tampoc fruir del gaudi estètic.

En bona mesura, tota aquesta problemàtica ve donada per l’aparició de l’anomenada “cultura de masses” i per l’omnipresència dels mitjans audiovisuals. La televisió, a banda d’idiotitzar la societat i d’adormir les consciències, ha trastocat els hàbits més quotidians de la vida de les persones. Per no parlar del gran poder "absorbent" dels ordinadors i la xarxa. El fet de tenir el televisor al saló de casa, just davant del sofà, s’ha convertit en el paradigma del confort. No hi ha res com treure’s les sabates i engegar el televisor després d’una dura jornada de treball, o després d’haver arribat de l’escola o de la universitat. No critique la gent que mira la televisió. Si ho fera seria un hipòcrita, perquè tothom la mira. A qui no li ha abellit mai desconnectar de la rutina gaudint d’una bona sèrie? Però la televisió ha anat agafant cada vegada més protagonisme. Ja no es tracta d’una sèrie o del telenotícies, ara també cal mirar els “debats” tan interessants que emet i, per descomptat, les pel•lícules. Ja no cal ni anar al cinema, perquè al cap d’un any podem veure la pel•lícula que s’havia estrenat a la gran pantalla sense alçar-nos del sofà, en un format més menut i d’anar per casa –mai millor dit. I si directament ens la descarreguem d'internet? Amb tanta pantalla ja no hi ha temps per a llegir, i si n’hi ha hem perdut el costum i acabem bandejant el llibre. La literatura no encaixa en un món en què la comoditat s’ha convertit en la mare dels ous.

No ens enganyem: llegir, i el que és més important, entendre el que llegim i gaudir mentre ho fem, requereix un esforç massa gran per a les nostres ments acomodades. I, sobretot, si tenim en compte que podem accedir a la ficció a través de dreceres molt més directes i no tan pedregoses. El cinema i la televisió ens donen tota la informació ja processada, de manera que nosaltres només l’hem de consumir.

Aquesta és, precisament, la gran diferència entre el lector i l’espectador: l’espectador només observa i espera amb deler el desenllaç de la història; el lector, en canvi, té la possibilitat d’interpretar i participa en la construcció del discurs, perquè, al capdavall, fa una lectura personal de l’obra. Cal dir que, pel que fa a la poesia, a causa de la seua naturalesa eminentment subjectiva i simbòlica, la possibilitat d’interpretacions i lectures sol multiplicar-se. Tot plegat, ens porta a deduir que el lector és molt més actiu que no pas l’espectador. Els crítics acostumen a incidir sobre aquest aspecte a l’hora d’assenyalar els punts febles dels bestsellers i, en general, de tota la literatura comercial. I és que en aquest tipus d’obres l’escriptor no té massa cura de l’estil; no es tracta d’obres en les quals s’aprecie un treball minuciós del llenguatge, ja que el contingut prima sempre sobre la forma. Per aquest motiu, se sol dir que són obres molt cinematogràfiques: amb una trama àgil, sovint d’aventures o d’intrigues pseudohistòriques, amb uns personatges molt estereotipats (el bo és sempre bo i el dolent és sempre dolent) i amb poca profunditat psicològica. Molts lectors defugen aquest tipus de literatura perquè la consideren una conseqüència de la repercussió esfereïdora que tenen els mitjans audiovisuals en les nostres societats. Certament, el pes del món audiovisual és de tal magnitud que arriba a determinar el fet literari, i per això llegir un bestseller equival a veure una pel•lícula: requereix, si fa no fa, el mateix esforç. A més, hi ha l’element afegit de la publicitat. Si aquestes obres tenen tant d’èxit és, sobretot, perquè hi ha una estratègia de màrqueting al darrere. D’aquesta manera, podríem parlar de “consumidors de literatura” en comptes de “lectors”, ja que, al capdavall, el llibre ha perdut tot el seu valor artístic i només manté el seu valor comercial. Actualment les obres literàries es compren com si foren perfums o peces de roba de marca. Vull que quede clar que amb aquestes afirmacions no pretenc criticar la gent que llig aquesta literatura. De la mateixa manera que ocorria en el cas de la televisió, si la criticara seria també un hipòcrita. Qui no s’ha llegit mai un bestseller? Estic segur que, almenys, tothom ho ha intentat encara que no l’haja acabat. Amb tot, el fet cert és que ara (després d'haver llegit algun llibre) m’interessa més un altre tipus de literatura, no tan convencional, molt més elaborada, amb un missatge que va més enllà de l’anècdota i l’entreteniment i que, en general, sol ser molt més minoritària.