Som a l'inici de la primavera. Amb l'arribada de l'estació de les flors se'n va un oratge i en ve un altre, i amb el clima nouvingut els arbres es carreguen de fruits ensucrats, dolcíssims. Per això, espere amb deler la vinguda del nyespro, que, tot i que ja n'hi ha als arbres, encara no es pot collir, perquè està massa verd. I és que el nyespro només és comestible quan està ben madur. 
Fet i fet, dins d'unes setmanes s'iniciarà a la Marina Baixa (i, en especial, a Callosa d'En Sarrià) el "despullament" dels nyesprers. El fruit callosí per excel·lència, però, no és autòcton, sinó que prové del Japó. El color característic d'aquest postre tan exquisit em remet al seu origen: abans de menjar-me'l contemple la tonalitat acarabassada de la pell i el cos carnós i m'imagine la lluminositat del sol naixent. Ara, en degustar els primers nyespros de la temporada, en embadalir-me amb la dolçor orgàsmica del seu sabor, se'm dibuixaran a la memòria de manera inevitable les imatges de l'hecatombe, i així retré el meu humil homenatge a la cultura per la qual sent tanta empatia.
Espere que la florida dels cirerers per primavera aconseguisca omplir el cor dels nipons d'esperança: l'arma més poderosa per a combatre les catàstrofes.
Umm els nyespros, m'encanten!!
ResponEliminaNo sabia res de la seva procedència nipona.