dimarts, 15 de gener del 2013

La Barcelona d'espardenya




Darrere de la Barcelona de guant
—la de monuments modernistes i gratacels financers
s'amaga una ciutat que fa olor de refregit,
de peix i saladura.

És la Barcelona dels mercats a cada barri,
la de les botigues de la cantonada.
La Barcelona del català com a llengua d'integració
i no de distinció.

Parle d'una ciutat amb fortor de claveguera
i remolins de fulles marcides.
El contrapunt de les torres d'ivori.
L'altra cara en la moneda del cosmopolitisme neoliberal.

És la Barcelona dels ateneus populars
i el moviment okupa;
la de la repressió policial,
els desnonaments i els captaires.

És el conglomerat de pobles
engolits per la metròpoli.
Laberints de carrerons corprenedors i misteriosos,
boscos d'antenes en terrats oberts a la mar,
arbres nus
i cases velles
en costeres polsegoses...

Parle de la ciutat de les ètnies,
la dels teatres improvisats,
els graffitis i els músics del metro.
La de les protestes a escoles i consultoris.

És la ciutat de l'abisme estudiantil,
el desencís i l'esperança.
La de les sirenes que sonen de nit.
La de les barriades i els suburbis,
i els muntons de ferralla.

Darrere de la Barcelona de les postals
hi ha una Barcelona real,
quotidiana,
combativa,
imprescindible.