Condueixes el teu cotxe blanc per una carretera de muntanya, estreta i sinuosa. És de nit i la boira et dificulta molt la conducció. No saps exactament d'on vens ni saps quin és el teu destí. Potser vas fugint d'algú, ja que condueixes a una velocitat considerable. Però de qui i per què? Tampoc no ho saps...Frenes en una de tantes revoltes: aquesta vegada l'agulla del velocímetre es manté indiferent a la frenada i el vehicle no aminora la velocitat. Alguna cosa falla (molt probablement els frens). El cotxe s'enlaira com un teuladí i es precipita per un barranc. El temps s'atura, el cor se't glaça, i el teu cos resta dominat per un vertigen anguniós. Com en la majoria de malsons, et despertes abans que la mort t'atrape, com si el subconscient comptés amb una alarma que es dispara amb la imminència del fet fatídic. Ja fa anys que aquest malson es repeteix. Fins i tot et torturava quan encara no sabies conduir. Després d'haver aprés a fer-ho et compres un cotxe i el color que esculls és el blanc. Aquesta nit el malson t'ha tornat a visitar. Ara, esgarrifat i embolicat entre els llençols, et preguntes: és preocupant?
