Profecia onírica?

Condueixes el teu cotxe blanc per una carretera de muntanya, estreta i sinuosa. És de nit i la boira et dificulta molt la conducció. No saps exactament d'on vens ni saps quin és el teu destí. Potser vas fugint d'algú, ja que condueixes a una velocitat considerable. Però de qui i per què? Tampoc no ho saps...Frenes en una de tantes revoltes: aquesta vegada l'agulla del velocímetre es manté indiferent a la frenada i el vehicle no aminora la velocitat. Alguna cosa falla (molt probablement els frens). El cotxe s'enlaira com un teuladí i es precipita per un barranc. El temps s'atura, el cor se't glaça, i el teu cos resta dominat per un vertigen anguniós. Com en la majoria de malsons, et despertes abans que la mort t'atrape, com si el subconscient comptés amb una alarma que es dispara amb la imminència del fet fatídic. Ja fa anys que aquest malson es repeteix. Fins i tot et torturava quan encara no sabies conduir. Després d'haver aprés a fer-ho et compres un cotxe i el color que esculls és el blanc. Aquesta nit el malson t'ha tornat a visitar. Ara, esgarrifat i embolicat entre els llençols, et preguntes: és preocupant?

roselles

Acabes de dinar i beques una estona al sofà mentre el televisor roman engegat. Roman engegat perquè forma part de la rutina, del costum de becar amb les notícies de fons: és clar que no estàs disposat a parar l'orella! La monotonia amb què el presentador del telenotícies escopeix les mentides de la jornada t'endinsa en un somni breu però intens. Apareixes en un camp de roselles. És de nit i, tanmateix, distingeixes perfectament la rojor de les flors, com si aquestes disposaren de llum pròpia. N'agafes una i l'observes detingudament, l'olores i n'acarones els pètals. De sobte, la rosella et parla, et parla amb sinceritat, i et diu que seria fantàstic que fossis tal i com tothom s'imagina que ets: sí, perquè en el fons no ets tan bona persona com la gent es pensa. Una rosella que parla! Clar, només és un somni... Et despertes amerat de suor, i per tal de confirmar que et trobes de nou al món real et dirigeixes a la cuina i comproves que els plats encara estan per escurar. Però no pots treure't la veueta de la rosella del cap: saps que en el fons tenia raó.

Somies?

-Somies?
-Sí. Per què m'ho preguntes?
-Perquè jo també somie.
-I, aleshores, com és que parlem si estem somiant?
-Perquè parlem dins del somni.
-I per què collons estem somiant alhora i apareixem mútuament en els nostres respectius somnis?
-Bona pregunta!