Guanyar la partida

Sóc a punt de fer vint-i-cinc anys. Divendres passat vaig signar el primer contracte laboral de ma vida. Em dedicaré, durant uns anys, al que m'agrada, tindré un sou digne i treballaré amb gent que admire i a la vora de casa. Em considere immensament afortunat. Ara bé, també he d’admetre que per arribar on sóc he suat tinta, he passat nits senceres sense dormir, he sacrificat moltes coses i, fins i tot, he hagut de visitar el metge en més d’una ocasió. Els engranatges polítics i econòmics que controlen el sistema social vigent són, certament, despietats. I poder donar aquesta bona nova és tot un prodigi, d'acord amb la conjuntura actual.

Malauradament, alguns joves no teniu tanta sort, a pesar de cremar-vos les celles tant o més que un servidor. N’hi ha que patiu l’aspra diàspora; n’hi ha que maldeu per independitzar-vos; n’hi ha de desesperats que us veneu per sous irrisoris i miserables. Malgrat tot, us encoratge a persistir en la lluita personal i social per assolir el somni d’una vida més justa. Gabriel Celaya deia que “la poesía es un arma cargada de futuro”. Jo dic que nosaltres som la poesia de la societat. Som les armes del present i del futur, perquè, al capdavall, la vida en societat és i serà de la manera com els joves volem i voldrem que siga. I si defallim hauran guanyat la partida.