dimecres, 15 de febrer del 2012

Un poble que, malgrat tot, camina

«Ja venim. Estem arribant. Venim ballant les danses ancestrals del poble. Entonem les tristes cançons dels mariners. Caminem decididament pels carrerons de l’esperança. Ja venim: escolteu com arribem. Hem demanat l’ajut dels vents. La tramuntana i el llevant ens guien en aquest viatge sord i constant. Guardem el secret de les séquies i els canyars, i la màgia de les llegendes que amaguen els barrancs. Ja venim. Venim amb força; amb una força que ens naix del mateix ésser. Sentiu-la: és la voluntat de ser poble o no-res. Venim amb les mans plenes d’estelles i amb un regust profund de terra a la boca. Tenim paraules urgents i necessàries. Per fi hem despertat les brases que dormien sota la cendra, i per això
caminem lliurement pel país del qual mai no ens trauran».




En uns pocs dies tindrem, per fi, el primer disc de Komfusió, Retrobem els orígens, enllestit i acabadet de sortir del forn. Els col·legues d'aquest ambiciós projecte m'havien demanat que escriguera unes línies per a fer una introducció amb què encetar els concerts que tenim a la vista. Com deia aquell: nihil novum sub sole. Efectivament, es fa molt difícil inventar alguna cosa nova sota el sol. Per això, després de pensar molt i reflexionar sobre el que per a mi significa ser valencià i catalanoparlant, he escrit un text que beu en bona mesura del realisme social d'Estellés i Martí i Pol, així com també de les lletres compromeses de Raimon. De més a més, hi ha una clara referència marquiana, concretament del poema «Veles e vents». Al capdavall, m'he mantingut fidel als principis que regeixen l'esperit del nostre grup. Perquè, en comptes de trencar amb el bagatge literari i musical català que ens precedeix, el que fem és recuperar-lo i reinventar-lo. De fet, després d'escanejar la meua consciència identitària m'he adonat que les paraules dels mestres continuen sent vigents a hores d'ara, en un moment de crisi econòmica i social del qual els valencians, particularment, sortirem molt malparats. L'omnipresència dretana a les nostres administracions ens ha volgut prostituir com a poble i ha malmés la nostra dignitat. Ara més que mai hem de retrobar els orígens i recuperar la identitat; hem de cridar i manifestar-nos per a deixar clar que estem farts de corrupteles, lladregots, especulació i repressió a casa nostra.



3 comentaris: