Un poble que, malgrat tot, camina

«Ja venim. Estem arribant. Venim ballant les danses ancestrals del poble. Entonem les tristes cançons dels mariners. Caminem decididament pels carrerons de l’esperança. Ja venim: escolteu com arribem. Hem demanat l’ajut dels vents. La tramuntana i el llevant ens guien en aquest viatge sord i constant. Guardem el secret de les séquies i els canyars, i la màgia de les llegendes que amaguen els barrancs. Ja venim. Venim amb força; amb una força que ens naix del mateix ésser. Sentiu-la: és la voluntat de ser poble o no-res. Venim amb les mans plenes d’estelles i amb un regust profund de terra a la boca. Tenim paraules urgents i necessàries. Per fi hem despertat les brases que dormien sota la cendra, i per això
caminem lliurement pel país del qual mai no ens trauran».

En uns pocs dies tindrem, per fi, el primer disc de Komfusió, Retrobem els orígens, enllestit i acabadet de sortir del forn. Els col·legues d'aquest ambiciós projecte m'havien demanat que escriguera unes línies per a fer una introducció amb què encetar els concerts que tenim a la vista. Com deia aquell: nihil novum sub sole. Efectivament, es fa molt difícil inventar alguna cosa nova sota el sol. Per això, després de pensar molt i reflexionar sobre el que per a mi significa ser valencià i catalanoparlant, he escrit un text que beu en bona mesura del realisme social d'Estellés i Martí i Pol, així com també de les lletres compromeses de Raimon. De més a més, hi ha una clara referència marquiana, concretament del poema «Veles e vents». Al capdavall, m'he mantingut fidel als principis que regeixen l'esperit del nostre grup. Perquè, en comptes de trencar amb el bagatge literari i musical català que ens precedeix, el que fem és recuperar-lo i reinventar-lo. De fet, després d'escanejar la meua consciència identitària m'he adonat que les paraules dels mestres continuen sent vigents a hores d'ara, en un moment de crisi econòmica i social del qual els valencians, particularment, sortirem molt malparats. L'omnipresència dretana a les nostres administracions ens ha volgut prostituir com a poble i ha malmés la nostra dignitat. Ara més que mai hem de retrobar els orígens i recuperar la identitat; hem de cridar i manifestar-nos per a deixar clar que estem farts de corrupteles, lladregots, especulació i repressió a casa nostra.