Hui, dijous, com cada dijous, he anat després de classe a la cafeteria de la universitat (no especificaré quina) a dinar. A excepció d'altres dies havia de dinar tot sol.
El cas és que he arribat a la part habilitada per a menjar i, com que anava carregat com un burro, he deixat la motxilla i la safata damunt d'una taula per a poder traure la cartera i pagar els típics macarrons amb tonyina i l'insípid pollastre amb creïlles. Tan de bo no ho hagués fet! De seguida se m'ha acostat una dona diminuta, amb cara de pomes agres i arrugada com una pansa (cuinera ella, o cambrera, no ho sé ben bé) a dir-me a crits que "¡està terminantemente prohibido guardar sitio antes de pagar la comida!". Jo, educadament, m'he excusat de la manera següent: "disculpe, però és que si no deixe les coses un moment damunt la taula m'és impossible traure la cartera de la motxilla i sense la cartera no podré pagar...". La meua resposta ha encés en flames els ulls de la dona escarransida (que no sé ben bé si era cambrera o cuinera) i, tot seguit, ha mussitat entre dents "¡I encima valenciano! ¿Dónde vamos a parar?".
Certament m'he quedat estupefacte. He deixat la safata buida damunt la taula i me n'he anat a una altra cafeteria a dinar. Mentre intentava assaborir l'arròs amb manca de sal pensava que la precarietat lingüística i cultural al nostre país no es deu a una qüestió d'intolerància, sinó més aviat de "filldeputisme".
Jo també diria "etnofòbia", que és una manera de dir "racisme".
ResponEliminaJosep, eixe tipus de contestacions em recorden molt a la meva època d'estudiant a la Universitat d'Alacant. Són contestacions que fereixen molt.
ResponEliminaM'en recorde que quan paralava amb els meus companys en valencià, sempre havia algú propet que, encara que no em dirigira a ell,em manava parlar en "cristiano".
Em van fer avorrir Alacant. Encara avui, si no és estrictament necessari, prefereix no anar-hi.
Jo ja me queix del que tenim aquí, però quin abisme que hi ha entre les nostres dues universitats!
ResponEliminaAquí no se solen dir -o jo no els sent- aquests comentaris. Mala cara sí que te la poden posar, però dir això... no.
Esperem que, no sé com, però; la situació no empitjori més, la veritat.
A una companya meua de classe en la carrera, el primer dia, es va acostar un altre company (nosaltres estavem parlant en valencià) i el tio li va amollar: "Oye, tu que eres de pueblo?".
ResponEliminaFlipats ens va deixar... clar, des d'eixe dia el personatge va ser "El Capi" perque ella li va dir: "y tu de capi?".
Però pitjor ha sigut ara al master que estic acabant. Perque es suposa que es gent preparada y formada que ha vingut d'arreu del mon per fer-lo... i, entre altres coses que m'han passat, una galega amb cara d'estupefacció em va preguntar en una classe després d'un comentari que jo havia fet: "Pero cuando dices que el valenciano y el catalán es la misma lengua lo dices en serio?"...
Doncs això... mooolta ignorància. Massa.
La Marina Alta en eixe sentit (i en molts altres també) és un altre mon, afortunadament, és per això que d'allí no en menege.
ResponEliminaHi ha gent que està amargada. Que no t'ho apeguen. La teua reacció ha estat molt bé.
ResponElimina