El 1984 de Murakami

Ja fa temps que no escric cap ressenya, si és que mai n'he escrit alguna en aquest bloc. El cas és que ja he acabat de llegir els tres llibres que conformen 1Q84 i encara em volten mil imatges pel cap, cosa que feia temps que no em passava en acabar de llegir un llibre. I això que ja sabia que la literatura d'aquest japonés pot arribar a ser molt més addictiva que cap altre vici. Però en el meu cas no es tracta només d'addicció, perquè, certament, la novel·la m'ha impactat. Si no ho hagués fet no hauria escrit açò i senzillament hauria col·locat l'obra damunt d'un prestatge després d'haver-la llegida. Sí, sóc així d'inclement.

1Q84 submergeix el lector, una vegada més, en l'univers Murakami. Així, ens trobem novament amb:

- Uns personatges solitaris i infeliços que busquen l'amor (un amor vertader) per a solucionar tots els seus problemes i donar sentit a les seues vides.

- Unes trames paral·leles que sempre sembla que estan a punt de convergir.

- La música com a element essencial en la vida dels personatges (la Sinfonietta de Janacek, per exemple, desfila per moltes pàgines de la novel·la i, a més, aprofita com a nexe d'unió entre les diferents trames).

- La impossibilitat de distingir la realitat de la fantasia i la vigília del somni.

- Una bona dosi de sexe i erotisme i, en aquest cas també, de violència explícita (de fet, l'obra manté algun punt de contacte amb la novel·la negra).

- La recreació en l'anonimat i la desamparança de la gran ciutat: Tòquio.

Les novetats que presenta 1Q84 respecte d'altres novel·les de Murakami venen donades essencialment pel tema que s'hi tracta. El títol ja ens proporciona una clau interpretativa important: és una clara referència a la famosa distopia que bastí George Orwell amb 1984. Ara bé, mentre que Orwell centra la seua obra en el control mental propi dels estats totalitaris, l'escriptor japonés desvia l'atenció cap al poder i els secrets tèrbols que amaguen les sectes (que, al cap i a la fi, també exerceixen un fort control mental sobre la societat o, almenys, sobre una part de la societat). El tema de les sectes no és gratuït, ja que, segons reconeix el mateix autor, la idea de fer aquesta novel·la sorgeix a partir de l'atemptat que perpetrà la secta Aum al metro de Tòquio en 1995. D'altra banda, al costat d'aquest leitmotiv central també apareix un motiu que Murakami encara no havia tractat en la seua prosa: el de la violència de gènere.

Però més enllà de criticar aquests problemes, que suposen una escletxa en els fonaments de les societats benestants actuals, el que fa Murakami és revestir-los d'una aurèola mítica. I és per això que en 1Q84 trobem un món amb dues llunes al cel (una de verda i petita i una altra de gran i vermella), uns protagonistes torturats per l'absència d'una infantesa digna o els assassinats impecables (tan impecables que, de fet, no semblen ser assassinats) de diversos maltractadors.

En definitiva, es tracta d'una obra inquietant, plena de misteris que eriçonen la pell i escrita amb un estil senzill i molt imaginatiu. Imprescindible per al lector avesat en la literatura de l'escriptor japonés i, alhora, recomanable per als bibliòfils que encara no s'han decidit a capbussar-se en l'imaginari de Murakami.