Cagalló i mos de pa

Cagalló i mos de pa és una expressió ben popular i valenciana que es fa servir amb naturalitat en la parla més espontània. És una expressió un tant sentenciosa que, malgrat tot, impregna el nostre discurs d'un cert to desenfadat. Independentment del seu significat, la imatge que aquesta frase suscita no pot ser més escatològica. I és que, en certa manera, l'expressió fa apologia a la coprofàgia, com si es tractés d'una escena de cine gore. D'altra banda, aquesta dita beu molt de la nostra cultura, de la nostra cultura gastronòmica si més no. Cal pensar que el pa ha estat al llarg dels segles l'aliment per excelència, la base nutritiva de l'home mediterrani. Gairebé tots els plats els acompanyem amb pa, fins i tot la paella, tot i que en aquest cas el pa adopta un paper molt més funcional, ja que sovint aprofita per ajudar-nos a "pouar" l'arròs. En definitiva, la nostra cultura ens ha ensinistrat per menjar, ni que siga un cagalló, amb l'acompanyament omnipresent del pa. Quan escolte aquesta expressió en boca d'algú se'm representa sempre una bona rostida de botifarres, acompanyada, com no pot ser d'una altra manera, del magnífic pa que fan al forn del meu poble.