Darrere de la Barcelona de guant
—la de monuments modernistes i gratacels financers—
s'amaga una ciutat que fa olor de
refregit,
de peix i saladura.
És la Barcelona dels mercats a cada
barri,
la de les botigues de la cantonada.
La Barcelona del català com a llengua
d'integració
i no de distinció.
Parle d'una ciutat amb fortor de
claveguera
i remolins de fulles marcides.
El contrapunt de les torres d'ivori.
L'altra cara en la moneda del
cosmopolitisme neoliberal.
És la Barcelona dels ateneus populars
i el moviment okupa;
la de
la repressió policial,
els
desnonaments i els captaires.
És el
conglomerat de pobles
engolits
per la metròpoli.
Laberints
de carrerons corprenedors i misteriosos,
boscos
d'antenes en terrats oberts a la mar,
arbres
nus
i cases velles
en
costeres polsegoses...
Parle
de la ciutat de les ètnies,
la
dels teatres improvisats,
els
graffitis i els músics del metro.
La de
les protestes a escoles i consultoris.
És la
ciutat de l'abisme estudiantil,
el
desencís i l'esperança.
La de les sirenes que sonen de nit.
La de les barriades i els suburbis,
i els muntons de ferralla.
La de les sirenes que sonen de nit.
La de les barriades i els suburbis,
i els muntons de ferralla.
Darrere
de la Barcelona de les postals
hi ha
una Barcelona real,
quotidiana,
combativa,
imprescindible.
M'agrada.
ResponEliminaMolt bona descripció d'eixa Barcelona d'espardenya
ResponEliminaM'agrada com descrius eixa Barcelona, que ben be podria "servir" per moltes grans ciutats amb allò que es "mostra" al turista i el que no.
ResponEliminaSaps? una de les coses per les que m'agrada la ciutat de Lisboa es perque quasi no hi ha eixa diferencia de la Lisboa mostrata i viscuda. Es confon i barretja quasi a la perfecció. Hi ha autenticitat amb el que veus i et sents, a la fi, un ciutadà més de la ciutat.