L'ésser humà ha perseguit al llarg de la història la realització d'una utopia molt més improbable que la pau mundial o el comunisme. Es tracta de l'afany per deixar la ment en blanc. I és que quan pretenem deixar la ment en stand by ho fem, com no pot ser d'una altra manera, a través de la pròpia consciència. Això ens porta a un exercici neuronal inútil i a una de les majors contradiccions de la humanitat. En pla català: el simple fet de voler deixar la ment en blanc ja ens impedeix de fer-ho. La freqüència amb què es repeteix aquesta escena tan quotidiana ens dóna, fins i tot, una sèrie d'elucubracions que el propietari de la ment en qüestió sol repetir per a deixar-la blanca com la paret. Les més sovintejades són:
-"Vull deixar la ment en blanc".
-"He de deixar la ment en blanc".
-"Vinga, ment! Estigues en blanc!".
Però no ens adonem que, justament a causa d'aquest esforç mental, sempre fracassem en l'intent enèrgic d'emblanquinar la ment: perquè, en comptes de buidar-la, l'omplim de pensaments residuals. Ironies de la vida...
Deixar la ment en blanc per a mi és molt complicat justament pel que tu dius; he de pensar que vull deixar la ment en blanc i aleshores ja no puc fer-ho!.
ResponEliminaPer a aconseguir-ho, he de tenir prop de mi qualsevol cosa que "destaque" per la sensació de tranquilitat que em transmet, em concentre en eixa cosa i ... funciona!.
Pot ser un jardí, una planta, la bellesa d'un paisatge, gaudir del soroll de les ones en solitari o de les flames del foc ... i curiosament les teulades i els sostres.
He descobert que si em quede mirant al sostre una estona se me queda la ment del mateix color o potser les làmpares tenen un efecte "hipnòtic".
Quant a les teulades, supose que veure tanta teula junta em provoca el mateix efecte. De fet, tinc una bona col·lecció de fotos de teulades i sostres de cases. Encara que semble que són iguals, són ben diferents.
Tens raó, Josep. De fet, em sembla que les vegades que he aconseguit posar la ment en blanc és quan no he pensat en posar-la. I han estat uns instants molt breus, perquè, en el moment que m'adone que estic deixant la ment en blanc, ja no l'estic deixant en blanc...
ResponEliminaJo ho he aconseguit en la clase d'algun mestre amb estranyes qualitats hipnòtiques...
ResponEliminaI per que en blanc? de totes maneres i tenint en conter que sols es una metafora, el truc jo el trobe en deixar que la ment sols estiga rebent l'informació de l'exterior sense interpretar el pi que destaca en el paixatge, es igual el que siga mentres la ment no pense i sols estiga en eixe stand by.
ResponElimina