Cada dia que passa
és com un iogurt que,
després d'haver-lo encetat,
te n'adones que ha caducat
i el llances a la brossa.
I no s'hi pot fer res:
només mirar com marxa
el tren en què viatja
la vida, mentre el fum
de la xemeneia difumina
la figura ja malmesa
del record.
Llegint-te se m'ocorre que abans els iogurts anaven en un potet de vidre i el potet no es tirava, sinó que es tornava. Dins d'uns anys, tirarem també a la brossa les bombones de butà?
ResponEliminaHi haurà un dia que puga ser com un iogurt antic, o com una bombona actual?