Soledat

X: -Aquest cap de setmana no compteu amb mi per a res. Necessite estar tranquil uns dies. Estar sol, i pensar...

Y: -Vinga va! Pensar? I per a què vols pensar? Tranquil·litat? La vida són quatre dies! Va, ix encara que siga a fer-te dos cerveses home! No et tanques en casa! De què et serveix estar a soles?

X: -Que de què em serveix?

Y: -Sí, de què et serveix? Perquè jo no li veig trellat... No t'han explicat mai que els humans som éssers socials i que per això necessitem relacionar-nos per a viure?

(A Y se li escapa una rialla estúpida i impertinent)

X: -I tant que sí! Per qui m'has pres?

Y: -Aleshores?

X: -I a tu no t'han parlat mai de la identitat? La identitat individual és ben complexa, saps? És complexa perquè està condicionada per la imatge que volem donar als altres en uns determinats moments, i també pel que volem arribar a ser; pel que pensem que som; i, fins i tot, arriba a estar condicionada pel que els altres pensen que som... i el més segur és que cap d'aquests factors condicionants es corresponga amb el que realment som. Per això vull estar a soles, perquè només puc tindre consciència de ser jo quan m'arrecera la soledat.