dijous, 14 d’octubre de 2010

La teua mort en vers

Ho sent, amic meu, m’agrades ben poc;
de tu no em fie un pèl; per això, et botaré foc,
i amb una palleta, golut, et xuclaré la fel.

Amb mi no has tingut sort:
no saps com desitge enviar-te ja al cel,
(o potser aniràs a l’infern?).
El cas és que amb mi no vas a bon port:
no saps com delere veure’t ben mort.

Coneixeràs una pala que et ferirà el tos,
et rajarà la sang més dolça que la mel,
i serà la mateixa pala amb què cavaré un clot,
un clot on tu restaràs mort,
acompanyat d’entranyables cucs,
que se’t ficaran per les conques dels ulls
i et rosegaran sencer, sense deixar ni un os,
fins que de tu no quede ni un mos.

J. V. Garcia

4 comentaris:

  1. Que conste que només es tracta d'un exercici per a estudiar les vocals obertes en classe d'elocució i ortoèpia. Per favor, no em tracteu encara de psicòpata.

    ResponSuprimeix
  2. Josep staba ja flipant.....q susto

    ResponSuprimeix
  3. jajajaja que sàdic! Estàs fet un Estellés de la mort! I m'has recordat que tinc deures...

    ResponSuprimeix