dilluns, 24 de maig del 2010

Naufragi a la xarxa

L’informàtic engega amb entusiasme l’ordinador nou. El configura apassionadament. Quasi arriba a l’orgasme quan es disposa a navegar per la xarxa. L’informàtic passa moltes hores davant del nou aparell. No s’afaita. No es renta. No dorm. No parla amb ningú. No veu la llum del sol. L’habitació sembla una lleonera: trossos de pizza per damunt la taula, caixes de cereals per terra, cafè vessat sobre un munt de papers desordenats, el llit per fer, pixum del gos...I ell sembla un informàtic enclaustrat: vestit amb calçotets i una samarreta de tirants que, en origen, era blanca.

Als pocs dies els veïns alerten la policia, perquè del pis de l’informàtic ix una fortor insuportable, com si hi hagués algun cadàver. I, efectivament, la policia s’hi troba mort el jove, que sembla dissecat davant l'ordinador. L’informe del forense és ben clar: se li ha assecat el cervell. A la premsa local apareix una notícia polèmica sobre els usos de les noves tecnologies.

3 comentaris:

  1. hostia puta!!escriu un llibre.. 1000 maneres de perdre la vida! jjajaja

    ResponElimina
  2. A mi a voltes em passa. Ja sé que si note una mena de sequedat al cervell he de parar.

    Xènius

    ResponElimina