Ho sent, amic meu, m’agrades ben poc;
de tu no em fie un pèl; per això, et botaré foc,
i amb una palleta, golut, et xuclaré la fel.
Amb mi no has tingut sort:
no saps com desitge enviar-te ja al cel,
(o potser aniràs a l’infern?).
El cas és que amb mi no vas a bon port:
no saps com delere veure’t ben mort.
Coneixeràs una pala que et ferirà el tos,
et rajarà la sang més dolça que la mel,
i serà la mateixa pala amb què cavaré un clot,
un clot on tu restaràs mort,
acompanyat d’entranyables cucs,
que se’t ficaran per les conques dels ulls
i et rosegaran sencer, sense deixar ni un os,
fins que de tu no quede ni un mos.
J. V. Garcia
