dilluns, 6 de febrer del 2012

Sang, sexe i brutícies literàries


El Tirant està ple de pronografia. Això tots ho sabíem. Però és que ara que m'ha pegat per llegir l'Espill de Jaume Roig (per no dir que, en certa mesura, m'obliguen a llegir-lo) veig que l'obra no s'està de presentar-nos escenes de cannibalisme i de violència gratuïta, al costat d'algunes nocions de bruixeria; per no parlar de tota la nòmina de religiosos lascius i prostitutes psicòpates que també desfila per la narració. A més, aquest panorama decadent apareix sempre amerat amb una bona dosi d'humor negre. No em crec, per tant, que la Sèrie B siga un invent del segle XX, per molt que estiga vinculada al cinema. De fet, l'única mancança que té la literatura catalana medieval en aquest sentit és la presència de zombis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada