diumenge, 5 de juny del 2011

Vergonya



Joan Fuster, en un cèlebre aforisme, es preguntava: «ESTAT totalitari? No és això una tautologia?». I, efectivament, sembla ser que aplicar l’adjectiu “totalitari” al terme “estat” esdevé una redundància: qualsevol estat –entés com a sistema de govern organitzat– implica, d’una banda, la imposició de lleis que regulen i limiten la llibertat –la llibertat absoluta, és clar– i, de l’altra, la presència d’una autoritat que les faça acomplir. Alerta! No se suposa que una democràcia hauria d’aplicar aquests principis sense perdre de vista la dignitat dels ciutadans i la llibertat d’expressió? O, dit d'una altra manera: no se suposa que la llibertat d'expressió i la dignitat dels ciutadans haurien d'estar per damunt de qualsevol forma de repressió en una democràcia? Doncs bé, si fem cas a Fuster ens adonem que la democràcia també pot esdevenir, pel que fa a determinats aspectes, totalitària. En resum: que qui paga mana. I el poble... mut i a la gàbia! I si no... garrot!

Que li ho pregunten a l'alcalde de Relleu, que ahir es va mostrar amb la lliçó ben apresa. Si s'hagués arribat a reivindicar en veu alta l'ensenymanet en valencià, hauria intervingut l'autoritat. Que dic jo: en cas que s'hagués fet, la policia local estava disposada a repartir porrades a tort i a dret enmig d'una plaça plena de pares i xiquets? No sé per què, però em fa la sensació que el popular relleuer té ganes de fer-se famós. Sí senyor, això és ostentar el poder i la resta són bajanades!

El problema, al capdavall, és que el poble, en un estat democràtic, pressuposa que té uns drets inherents a la seua condició de col·lectivitat. Em referisc a drets que hom considera innegables, com ara el dret de llegir un manifest al bell mig d’una plaça (a l’àgora, que diria Fuster), o el de disposar d'un sistema educatiu com cal, en què la llengua vehicular siga la pròpia del territori. Però això només són suposicions. No ens enganyem, perquè no som dignes als ulls dels “nostres” “governants” (i pose entre cometes “nostres” i “governants”), i no ho som des de fa segles. I quan el poble veu qüestionada la seua dignitat al carrer per part dels poderosos, els hi sol cantar una cançó que diu així: “Eixiu putes al balcó!”.

No la oblidem, doncs, per a dijous.

5 comentaris:

  1. Quin desastre més gran i quina vergonya, senyor!

    I, qué poder fer davant tanta barbaritat com esta¿?¿?

    ResponElimina
  2. Jo crec que se li podria posar un bon paquet per atemptat contra la llibertat d'expressió, però no sóc advocat. La qüestió és que si es poguera fer, s'hauria de fer. La gentola d'aquest tipus no està capacitada per a ser polítics. Sense tolerància, la paraula "política" perd tot el sentit. Situacions com la d'ahir (l'he llegida hui al diari) fan que associem política a ganes d'obtenir reconeixement per part d'alguns o d'un prestigi fictici, però no de política ni de polítics. I no és qüestió de colors, és qüestió de ser coherent i de saber la responsabilitat que implica ser polític. I crec que el personatge en qüestió i les persones que recolzen aquest tipus d'actuacions, no ho tenen gens clar.

    ResponElimina
  3. Jo crec que si es poden emprendre accions juirídiques, s'ha de fer (seria un atemptat contra la llibertat d'expressió? amenaces? no ho sé, no soc advocat). Per a ser polític cal una cosa bàsica: la tolerància. Situacions com la d'ahir (l'he llegida hui al diari) fan que associem política a ganes de reconeixement per part d'uns quants o a l'obtenció d'un prestigi fictici. El personatge principal d'aquesta tragicomèdia i tots els que recolzen aquest tipus d'accions, associen política a "líder amb collons" en comptes de fer-ho amb persona que pot arribar a consensos i amillorar la situació.
    La política no és aixó i els que la practiquen així són incapaços, no són útils per a ser polítics, potser són útils per a qualsevol altra cosa, però no per a tenir responsabilitats polítiques,atès que no saben què són.
    Tant fa que siguen alcaldes,regidors, presidents de comunitat de veïns o presidents del govern o la comunitat...

    ResponElimina
  4. Haurem d'inventar un producte per a desinfectar i desintoxicar la política, en pla "Don Limpio".

    ResponElimina
  5. Saltar-se la democràcia, la constitució i ni més ni menys que els drets humans. Pa xulo xulo, l'alcalde de Relleu: què drets humans i què collons, ací mane jo! Quina suma més interessant d'ignorància, analfabetisme, despotisme i autoritarisme. Encara que nihil novum sub sole: segueix la tònica dels seus companys de partit (cf. Fabra, Camps i censures i corrupteles diverses). Mai no han cregut en la democràcia. Jo, gràcies a ells, potser tampoc no hi crec.

    ResponElimina