divendres, 30 de juliol del 2010

Cagalló i mos de pa

Cagalló i mos de pa és una expressió ben popular i valenciana que es fa servir amb naturalitat en la parla més espontània. És una expressió un tant sentenciosa que, malgrat tot, impregna el nostre discurs d'un cert to desenfadat. Independentment del seu significat, la imatge que aquesta frase suscita no pot ser més escatològica. I és que, en certa manera, l'expressió fa apologia a la coprofàgia, com si es tractés d'una escena de cine gore. D'altra banda, aquesta dita beu molt de la nostra cultura, de la nostra cultura gastronòmica si més no. Cal pensar que el pa ha estat al llarg dels segles l'aliment per excelència, la base nutritiva de l'home mediterrani. Gairebé tots els plats els acompanyem amb pa, fins i tot la paella, tot i que en aquest cas el pa adopta un paper molt més funcional, ja que sovint aprofita per ajudar-nos a "pouar" l'arròs. En definitiva, la nostra cultura ens ha ensinistrat per menjar, ni que siga un cagalló, amb l'acompanyament omnipresent del pa. Quan escolte aquesta expressió en boca d'algú se'm representa sempre una bona rostida de botifarres, acompanyada, com no pot ser d'una altra manera, del magnífic pa que fan al forn del meu poble.

dijous, 1 de juliol del 2010

roselles


Acabes de dinar i beques una estona al sofà mentre el televisor roman engegat. Roman engegat perquè forma part de la rutina, del costum de becar amb les notícies de fons: és clar que no estàs disposat a parar l'orella! La monotonia amb què el presentador del telenotícies escopeix les mentides de la jornada t'endinsa en un somni breu però intens. Apareixes en un camp de roselles. És de nit i, tanmateix, distingeixes perfectament la rojor de les flors, com si aquestes disposaren de llum pròpia. N'agafes una i l'observes detingudament, l'olores i n'acarones els pètals. De sobte, la rosella et parla, et parla amb sinceritat, i et diu que seria fantàstic que fossis tal i com tothom s'imagina que ets: sí, perquè en el fons no ets tan bona persona com la gent es pensa. Una rosella que parla! Clar, només és un somni... Et despertes amerat de suor, i per tal de confirmar que et trobes de nou al món real et dirigeixes a la cuina i comproves que els plats encara estan per escurar. Però no pots treure't la veueta de la rosella del cap: saps que en el fons tenia raó.